martes, 12 de abril de 2011

visita de los abuelos y los avis

Ya tengo 9 meses (el 4 de abril) y estoy agotada de tanto aprender cosas nuevas todo el día. Me gusta ponerme de pie, y sentarme, y ponerme de pie, y sentarme, y vuelta a empezar. Me gusta el mando a distancia, el teléfono inalámbrico, el móvil de mi madre y el de mi padre (ya sé que se tiene que tocar con el dedo la pantalla), el ordenador portatil, el del escritorio (sé que hay que tocar las teclas, de hecho ya hice saltar una) ... pero lo que más me gusta es escuchar música con el móvil de mi mami (sobretodo el Canon de Pachelbel para relajarme y Rihanna para bailar).

Vinieron a verme mis abuelos de Madrid y también los avis de Reus, y fuímos a pubs con tronas a comer. Me dí buenas mañas con las gafas de los cuatro. Ya como casi de todo, pescado, estofado, pasta, cereales, huevo, frutas tropicales y de las otras, y lo que más me gusta son las espinacas. Entre comidas pico un poco de pan tostado, siempre vigilando que no queden migas en la mesa (las cojo con dos deditos y me aseguro que caen al suelo). Me han salido ya dos dientes de abajo y se asoman dos de arriba.

Después de las visitas me he ido a dormir a mi propia habitación y estoy muy contenta allí. Pero no estoy sola, tengo a todos mis amigos que me ayudan a dormirme. En la cuna se quedan Claire, Lola, el pingüino Flo, el osito y el elefante con su amigo el pollito. Y me vigilan desde la estantería Trini (que tiene un botón muy divertido), Kanuk el reno canadiense y la girafita que anda montada en una fresa con ruedas (a quien se le ocurriría!).

Como ya hace más buen tiempo he ido mucho al parque además de a natación. Me gusta jugar en los columpios y montarme en los caballitos con muelle. También me sientan en la hierba, pero está un poco tiesa, puaj! Mi mami me compró un gorro de flores para que no me dé mucho el sol.

Aquí os dejo unas fotos para que no me perdais de vista.

2 comentarios:

  1. Elisa cada dia estàs més gran i més bonica, ets molt riallera i expresiva i per el que veig estàs feta una xafardera, je je. Eperem veure't aviat
    els teus oncles Tino & Trini

    ResponderEliminar
  2. Els avis de Reus podem donar fer que tot el que s'explica és veritat. Estem molt contents dels progressos que fas amb l'ajut de la teva coach -la mami- i el pallasso de la camara -el pare-.
    També que el solet de londres et permeti sortir per saber que és el green gras, les greens hills, i el greenfield... i altres greens amb formiguetes, floretes, esquirols... Vas per bon camí, al teu pare li deien "el pequeño naturalista" abans d'anar pel mal cami... També veig que dorms ben acompanyada -el teu pare també fins que va dir que "fora tothom d'aqui" i va llençar les nines per la borda amb el conseguent ensurt de l'àvia. Be, Elisa, ja ho saps, els avis, com els abuelos som incondicionals. Mua. Teresa i Miquel

    ResponderEliminar